Reflexions

UNA IDEA DEL QUE HI PODEU TROBAR ALS VÍDEOS: A – B – C.

La resta, per l’enunciat i per l’etapa o cicle, ja us en podeu fer una idea més fàcilment.

COMPTE!  A vegades hi ha algun vídeo que no té gaire bon so i, per escoltar-lo, cal fer servir auriculars. Gràcies per la vostra paciència.

A.- LA LLENGUA ÉS L’EINA DE TREBALL

La llengua és l’eina bàsica de treball dels docents i de la mainada perquè és el mitjà de comunicació i de comprensió que tots plegats fem servir.

Si ens hi fixem ens adonarem que l’oralitat és la reina de la comunicació entre docents i alumnes i que, de tant en tant, la corona es trasllada a la lectura i algunes altres vegades, poques, a l’escriptura.

Per tant, si per part de la mainada el domini de el català oral (expressió i comprensió) no és molt ferm i ampli, les seves possibilitats d’aprofitar tot el nostre esforç són més aviat escasses.

O donem al català oral la importància que realment té o, si continuem prioritzant la lectoescriptura i a més precoçment, molta mainada continuarà acabant el seu pas per l’escola amb una espardenya en un peu i l’altre descalç, i si ho sabem, potser que deixem de queixar-nos i fem alguna cosa.

B.- EL SISTEMA EDUCATIU ÉS OBSOLET

Tot el nostre sistema educatiu, malgrat la terminologia que empra, en la seva concreció pràctica està ancorat el segle XX i encara, i la lectoescriptura continua sent la reina quan el que realment cal és la potenciació sistemàtica i prioritària de l’eina bàsica de comprensió i d’expressió, indispensable en tot centre educatiu, el domini del català oral.

Senzillament el Departament ha fet grans normatives, totes elles als núvols, i no ha entès que el que cal són línies clares d’actuació que estiguin adaptades, realment, a les necessitats i possibilitats de la mainada, per això tot ha seguit igual.

No es té en compte que tota la societat a canviat i que en els últims decennis han arribat més d’un milió i mig d’immigrants, i les línies generals del Departament continuen ancorades i immòbils malgrat la lletra, com si res hagués passat.

Com que ni el Departament ni els caps pensants de les universitats saben què aniria bé fer per adaptar-nos a la nova realitat, doncs apa!, tothom a innovar i si algú ho encerta tot això tindrem de guanyat, però fer les coses així és una ximpleria perquè no s’ha format als docents en el que pressuposa innovar, ni en què han de tenir en compte si ho volen fer, perquè no és solament canviar, sinó avaluar, comprovar, comparar i tornar a canviar allò que ens adonem que no acaba d’anar bé, i tot això recollir-ho de forma que pugui ser presentat, entès i aplicat per tothom.

Per tant, no innovem tant i abans de fer res de res pensem en les necessitats de la mainada i no pas en el costum o en allò que hem fet sempre, ni tampoc en l’última “parida” no comprovada que salta a l’escenari. Potenciem els fonaments, enfortim-los i després podrem col·laborar amb la mainada en el seu camí de construcció personal.

C.- US HI ATREVIU?

S’ha de ser molt valent i voler trepitjar de peus a terra per ser capaç de fer l’observació que us proposo, no és gens fàcil acceptar que portem una colla de cursos fent l’impossible i fent cas a tots els assessors i a totes les propostes que vénen de les universitats i, tot plegat, no ens ha servit per trencar el nostre sostre de vidre.

És evident que si volem resultats diferents cal que fem les coses de forma diferent, i més que les coses diferent, que tinguem uns objectius clars i que hi posem els mitjans necessaris i les activitats pedagògiques que estiguin d’acord amb les necessitats de la mainada i amb les característiques de la llengua, i no pas en les entelèquies de les altures.

Mentre l’eix central de totes les coses que es facin al centre (a tots els nivells i a tothora) no sigui tenir cura i potenciar la capacitat mare, el català oral, que és el mitjà de comunicació primigeni de comprensió i d’expressió i fonament de totes les altres capacitats, no anirem bé.

El català oral és l’aliment i el mitjà que li cal al nostre cervell per a poder pensar, comprendre i expressar-se oralment i per escrit, però malgrat aquest fet absolutament constatat i que la mainada està més de 7.500 hores a l’escola, encara n’hi ha molta que no té prou domini de la llengua i la seva capacitat de comprensió i d’expressió és molt limitada, dubitativa i poc elaborada, i la raó l’hem de cercar en la metodologia emprada i no pas fora del centre.

CLOENDA

Potser us semblarà que sóc massa crític, és possible que sigui així, però entre professionals em semblaria una greu equivocació que s’hagués d’anar en compte per no ferir ningú quan els realment perjudicats són mainada. Els resultats són incontestables, fins i tot si els cuinem, i en molts de casos són impresentables.

Potser vaig errat, però considero que l’important al sistema educatiu obligatori és si la mainada, quan acaba, disposa d’un bon domini de les capacitats bàsiques i fonamentals, i la primera i pal de paller de totes les altres és el català oral, perquè sense un bon domini oral de la llengua, la resta és foc d’encenalls i una fantàstica pèrdua de temps.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Felip Ponsatí i Terradas.

A vegades els videos triguen una mica a carregar-se, tingueu un xic de paciència.

A VIDEOS també hi trobareu:

1/ A la proposta per Infantil i el CI: "CADA DIA LES ESTONES DE  ..." hi ha un resum sobre les pràctiques de llengua oral que convindria treballar diàriament. La proposta escrita és molt més completa.

També hi ha una proposta específica de "CADA DIA LES ESTONES DE ..." per al CM i el CS, té tres entrades la 9, la 10 i la 11.