*PS2: FONAMENTS_SIST_EDUC_FIABLE

Ara tenim un currículum eteri

Qualsevol conseller o consellera d’ensenyament li agradaria tenir la clau de volta que li permetés mantenir l’edifici ferm i segur, però com que en aquest nostre país tot el que fa a qüestions educatives sempre vol tenir tants pares i tantes mares com persones existeixen, això li és gairebé impossible; i si amb la més bona fe del món mundial repassa tota la història de la pedagogia, de la filosofia i de la psicologia, des dels grecs fins ara, es trobarà amb un embolic mental tan i tan gros que el que farà serà aprovar un currículum com el que tenim ara vigent.

...

El conjunt de dissenyadors vol fer-hi entrar moltes coses, segons ells totes són importants i segurament tinguin una part de raó,  encara que oblidin que perquè els arbres puguin créixer, a part de les variables condicions ambientals de temperatura i humitat, cal que la terra que els hagi d’acollir tingui els nutrients i la capacitat adequada per a donar l’acolliment i l’aliment a la llavor que, en potència, té la capacitat de poder esdevenir un arbre, aquest oblit fa que es proposin totes les coses externes i el que haurà de fer l’arbre per poder anar creixent, per poder fer-se gros, alt i fort, i s’oblidin que res de tot el que proposen, consideren o pensen que ha de fer l’arbre, res de res, o gairebé res, ho podrà fer si les seves arrels no estan amorosament acollides i cuidades per una terra que, a poc a poc, li vagi donant l’aliment que necessita, i dins del nostre sistema educatiu, aquest paper fonamental sense el qual la resta de propostes són gairebé inviables és el que fa el català, la llengua.

...

“la parla, la llengua, el català” és la part que reuneix les condicions per acollir la llavor i ajudar-la en el seu creixement, el català no és només l’eina, sinó que és la “mare” que acull, bressola, alimenta, protegeix, ajuda i col·labora a cada moment, a cada instant, al desenvolupament i creixement de la mainada. Sense un bon domini de la llengua és absurd voler que la mainada interioritzi coneixements i tingui ganes d’aprendre.

El nivell de domini del català és el que marca els límits, a cada moment, de la capacitat de comprendre, entendre, recordar i expressar-se per part de la mainada, perquè allò que no es té no es pot fer servir.

Per al nostre cervell només existeix el que tenim a la nostre biblioteca personal de conceptes orals, fora d’ella no hi cap possibilitat de comprensió, de pensament o d’expressió, per això com més grossa i ben farcida sigui la biblioteca personal més capacitat de comprensió, d’expressió i de raonament tenim, i més llevadora i engrescadora és, i més fàcil és anar-la ampliant, per això és tan i tan fonamental que es prioritzi sistemàticament des de l’inici, i al llarg de tota l’escolaritat obligatòria, el català oral.

...

Els polítics

No sé si algun polític en podrà aprendre alguna cosa d’aquestes ratlles i orientar la seva tasca cap a la priorització de les necessitats de la mainada i no pas cap el seu lluïment. Sóc conscient que és molt difícil, però si en comptes de pensar a curt termini hi ha algú amb capacitat de decisió, per exemple la Sra. Consellera, que pensa a llarg termini i realment vol superar l’amarga situació actual de ser a la cua d’Europa no li queda cap més remei que fer-me cas i, si no s’ho creu, que faci un cop d’ull a altres sistemes educatius que quan han començat a veure allà lluny, molt lluny, les orelles del llop han decidit fer un cop de timó i no esperar gens ni mica, i no han fet pas com nosaltres que tenint la possibilitat d’evitar el desastre hem seguit com si res i hem pres tot de decisions inadequades que, indefectiblement, ens han portat al punt on som ara.

Si ens fixem en d’altres països, és molt important que tinguem clar com entra la mainada a les seves escoles, en quines condicions d’edat i de domini de la llengua hi entren (que evidentment no són les nostres) i, aleshores, potser algú començarà a entendre perquè les coses no ens van gaire bé a nosaltres, per això proposo que fem que el nostre pal de paller, com a sistema educatiu, sigui la llengua oral perquè aquesta és l’única manera de superar el punt reculat d’arrencada inicial, recuperar el terreny i aprofitar gairebé totes les possibilitats, que són moltes. Potser no serem els primers, però per sobre de la mitjana, això segur. Sóc conscient que fer-ho demana força canvis i caldria preveure i implementar la formació i el reciclatge de tots els docents de l’ensenyament obligatori, dins l’horari escolar, si fer-ho suposaria un daltabaix i no ens en hi veiem capaços o no es considera convenient, ja sabem quins seran les resultats, que ningú es queixi, i tinguem clar que els més perjudicats seran els alumnes.

Moltes gràcies per la vostra atenció i paciència.

Felip Ponsatí i Terradas

Catalunya (part dels Països ocupats), febrer de 2025