PS1: 1-2-3-4-5

Tots els escrits, encara que a estones no ho semblin, són un cant a l’esperança i a una nova albada pedagògica perquè si la mainada té uns bons fonaments i uns bons pilars estructurals, que és el que dona el domini de la llengua oral, s’obren infinites possibilitats d’aprenentatge per als alumnes i de gaudi de la meravellosa feina que és fer de mestre.

Un detall: D’ara en endavant, com que segurament els escrits seran molt més escadussers. Encara que si per casualitat hi ha algú que vol continuar assabentant-se’n directament només cal que em faci un correu-e (res més) a fponsati1@gmail.com  i ja li ho comunicaré directament. Gràcies.

Bon dia, aquest bloc de cinc escrits, al començament n’era un de sol. De mica en mica algunes parts varen anar agafant forma i autonomia i han acabat esdevenint independents, encara que totes tenen punts en comú.

1.- ETS UN PESAT. Diàleg entre qui escriu i un mestre que considera que sóc un pesat i que sempre estic donant voltes al mateix tema, i té tota la raó.

2.- A TOTS ENS FARIA IL·LUSIÓ. El text que podria ser el punt d’arrencada comença exposant una situació força ideal, i a través d’aquesta situació inicial es procura fer recordar/adonar que el que marca realment les diferències entre els alumnes, a part de les seves capacitats innates, és la seva motxilla personal de català oral, o sia el seu domini de la llengua, perquè allò que no es té no es pot fer servir, i malgrat que és una afirmació evident i irrefutable, sembla que no tothom ho tingui clar, perquè ni les propostes del Departament, ni les de la universitat no ho prioritzen sistemàticament i al llarg de tota l’escolaritat.

3.- UN GRAN ENCERT I UN GRAN DESENCERT.  En aquest text es fa un cop d’ull a una innovació que ha tingut èxit i que sembla que ha aterrat amb força al sistema educatiu. Sóc conscient que estic anant contracorrent i que els ruixats que em poden caure seran més propers a una pedregada que no pas a una pluja suau i continguda, però considero que el que s’està fent, pel que fa a la mecànica, si ens ho mirem des del punt de vista de les necessitats i capacitats de la mainada no té cap mena de justificació pedagògica.

Potser hi ha qui pensa que les mecàniques operatives que fem servir són les millors, i això ja és molt pensar, perquè no és pas cert, són les que han arribat fins a nosaltres i que fins ara semblava que anaven prou bé. No hauríem d’oblidar que hi ha tantes mecàniques com cultures matemàtiques, igual com hi ha molts motors de cotxe diferents, i que comprendre com funciona el motor no és essencial per a poder conduir i fer-ho bé, igual com no és essencial saber com funciona la mecànica d’una operació per saber-la aplicar adequadament. Passar gaire temps intentant que la mainada comprengui la mecànica de la resta portant-ne, per exemple, és una de les millors maneres de perdre el temps i la paciència. Hi ha altres aspectes que són molt més importants.

4.-LES GRANS PROPOSTES.  Les propostes de la tercera comissió, en l’últim any i mig, fan que em sembli que no s’acaba de trobar la manera de capgirar els desastrosos resultats actuals en comprensió lectora, escriptura i matemàtiques. Les propostes, si ens les mirem a poc a poc, no podem pas dir que estiguin malament, però el problema és que quan algú es fa una rascada és lògic i adequat posar-li una tireta, però no ho és si el que li passa és una afecció important, i el nostre sistema educatiu té una afecció molt important i no es millorarà gaire res fins que no se sigui prou valent per adonar-se d’on hi ha realment el problema i tot seguit prendre les mesures adequades per a revertir-lo.

Amb les propostes, com a màxim es taparan forats i esquerdes, però la mainada continuarà sense uns fonaments i uns pilars estructurals ferms que únicament pot assolir a través de la més àmplia i ben farcida motxilla personal de català oral, per tant, l’ensulsiada continuarà, això sí, amb un edifici acabat de pintar i que farà molt maco durant un parell de temporades.

5.- REFLEXIONEM SOBRE LES CONDICIONS PER FER UN CANVI IMPORTANT EN UN CENTRE. El Departament té la direcció política i és qui ha de traçar les línies pedagògiques generals però qualsevol canvi important s’haurà de fer via centres. Potser ens hauríem de preguntar què està disposat a posar-hi el Departament per ajudar-los a encarar el canvi amb certes possibilitats d’èxit. Per començar caldria que hi hagués una línia clara, entenedora per a tothom, pel que fa als objectius i la seva avaluació, i un millor aprofitament dels recursos i possibilitats del Departament.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Felip Ponsatí i Terradas

Catalunya (Part dels Països Ocupats), desembre 2024 – gener 2025