* PS:1-2-3-4-5

Tots els escrits, encara que a estones no ho semblin, són un cant a l’esperança i a una nova albada pedagògica perquè si la mainada té uns bons fonaments i uns bons pilars estructurals, que és el que dona el domini de la llengua oral, s’obren infinites possibilitats d’aprenentatge per als alumnes i de gaudi de la meravellosa feina que és fer de mestre.

Un detall: D’ara en endavant, com que segurament els escrits seran molt més escadussers quan en pengi un no diré res, igual com he fet amb aquest. Encara que si per casualitat hi ha algú que vol continuar assabentant-se’n directament només cal que em faci un correu-e (res més) a fponsati1@gmail.com  i ja li ho comunicaré directament. Gràcies.

Bon dia, aquest bloc de cinc escrits, al començament n’era un de sol. De mica en mica algunes parts varen anar agafant forma i autonomia i han acabat esdevenint independents, encara que totes tenen punts en comú.

1.- ETS UN PESAT. Diàleg entre qui escriu i un mestre que considera que sóc un pesat i que sempre estic donant voltes al mateix tema, i té tota la raó.

El cap de setmana vinent hi carregaré el segon i us explicaré un xic de què va el tercer, no fos cas que us interessés.

2.- A TOTS ENS FARIA IL·LUSIÓ. El text que podria ser el punt d’arrencada comença exposant una situació força ideal, i a través d’aquesta situació inicial es procura fer recordar/adonar que el que marca realment les diferències entre els alumnes, a part de les seves capacitats innates, és la seva motxilla personal de català oral, o sia el seu domini de la llengua, perquè allò que no es té no es pot fer servir, i malgrat que és una afirmació evident i irrefutable, sembla que no tothom ho tingui clar, perquè ni les propostes del Departament, ni les de la universitat no ho prioritzen sistemàticament i al llarg de tota l’escolaritat.

3.- UN GRAN ENCERT I UN GRAN DESENCERT.  En aquest text es fa un cop d’ull a una innovació que ha tingut èxit i que sembla que ha aterrat amb força al sistema educatiu. Sóc conscient que estic anant contracorrent i que els ruixats que em poden caure seran més propers a una pedregada que no pas a una pluja suau i continguda, però considero que el que s’està fent, pel que fa a la mecànica, si ens ho mirem des del punt de vista de les necessitats i capacitats de la mainada no té cap mena de justificació pedagògica.

Potser hi ha qui pensa que les mecàniques operatives que fem servir són les millors, i això ja és molt pensar, perquè no és pas cert, són les que han arribat fins a nosaltres i que fins ara semblava que anaven prou bé. No hauríem d’oblidar que hi ha tantes mecàniques com cultures matemàtiques, igual com hi ha molts motors de cotxe diferents, i que comprendre com funciona el motor no és essencial per a poder conduir i fer-ho bé, igual com no és essencial saber com funciona la mecànica d’una operació per saber-la aplicar adequadament. Passar gaire temps intentant que la mainada comprengui la mecànica de la resta portant-ne, per exemple, és una de les millors maneres de perdre el temps i la paciència. Hi ha altres aspectes que són molt més importants.

4.-LES GRANS PROPOSTES.  Les propostes de la tercera comissió, en l’últim any i mig, fan que em sembli que no s’acaba de trobar la manera de capgirar els desastrosos resultats actuals en comprensió lectora, escriptura i matemàtiques. Les propostes, si ens les mirem a poc a poc, no podem pas dir que estiguin malament, però el problema és que quan algú es fa una rascada és lògic i adequat posar-li una tireta, però no ho és si el que li passa és una afecció important, i el nostre sistema educatiu té una afecció molt important i no es millorarà gaire res fins que no se sigui prou valent per adonar-se d’on hi ha realment el problema i tot seguit prendre les mesures adequades per a revertir-lo.

Amb les propostes, com a màxim es taparan forats i esquerdes, però la mainada continuarà sense uns fonaments i uns pilars estructurals ferms que únicament pot assolir a través de la més àmplia i ben farcida motxilla personal de català oral, per tant, l’ensulsiada continuarà, això sí, amb un edifici acabat de pintar i que farà molt maco durant un parell de temporades.

5.- REFLEXIONEM SOBRE LES CONDICIONS PER FER UN CANVI IMPORTANT EN UN CENTRE. El Departament té la direcció política i és qui ha de traçar les línies pedagògiques generals però qualsevol canvi important s’haurà de fer via centres. Potser ens hauríem de preguntar què està disposat a posar-hi el Departament per ajudar-los a encarar el canvi amb certes possibilitats d’èxit. Per començar caldria que hi hagués una línia clara, entenedora per a tothom, pel que fa als objectius i la seva avaluació, i un millor aprofitament dels recursos i possibilitats del Departament.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Felip Ponsatí i Terradas

Catalunya (Part dels Països Ocupats), desembre 2024 – gener 2025

PS: Procuraré anar-ne penjant cada cap de setmana.