*EL TSJC

Si un dia veus una rosa despuntar, deixa que la seva bellesa s'emmiralli en els teus ulls i que la seva flaire t'acaroni i t'ompli de joia i d'il·lusió.

St. Jordi 2025

EL TSJC                                        

Des que els jutges dictaminen sobre l’escola (no en tenen ni idea però van de saberuts), jo també tinc dret a parlar sobre el que fan els jutges, encara que ells es pensin que no en tinc ni idea i que vaig de saberut (déu me’n relliuri!).

Trobaria normal que si es comprovés que la mainada, quan acaben l’ensenyament obligatori, no saben una de les dues llengües oficials (no oblido que som un país ocupat), els jutges avisessin de l’anomalia i instessin les autoritats educatives a esmenar-ho, i mai voldrien fer de legislatiu o d'executiu, no és la seva feina, però no és pas això el que passa perquè si fos així faria temps que els jutges haurien d’estar reclamant molt més català a l’ensenyament, perquè és el català la llengua que dominen menys la mainada i no pas l’espanyol, però no senyor, el que fan els jutges és tot el contrari i volen obligar les escoles a fer menys català malgrat que és la llengua, de les dues oficials, que dominen menys la mainada, d’això se’n diu, segons ells, complir la llei. De totes maneres no és pas gens estrany que passi això perquè la llei que volen fer complir és la que emana del parte de guerra de la victòria militar dels feixistes: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.” I jo hi afegiria: però la repressió no, perquè encara continua. Està vist que per a ells és més important fuetejar el català que no pas que es compleixin els objectius generals de la seva llei. Per aquests jutges, contra la llengua, contra el país i contra l’escola tot s’hi val.

A l’escola, ni quan vaig començar a fer de mestre, cap allà la meitat dels seixanta del segle passat, en plena dictadura del general feixista Franco estàvem tan malament com ara (de fet, sempre que podíem, ens saltàvem les imposicions, era com una guerra escolar de guerrilles). Si voleu, la situació d’ara, és com una sensació, però em sembla que força realista i, per tant, pessimista, i que jo sigui pessimista vol dir que les coses no van malament, sinó pitjor, i que el futur és ple de núvols amenaçadors per allò que és el més important pel país, la llengua.

De fet, no sé perquè me n’estranyo de tot plegat, senzillament som un país sotmès i durant la dictadura feixista teníem l’esperança que amb la democràcia les coses anirien millor, però amb el pas dels anys tot ha anat a pitjor, i el que passa ara a l’escola no és res més que el reflex del que està passant al país, un país que s’està diluint com un terrós de sucre en un amargant cafè espanyol que, pels catalans és de baixa qualitat democràtica, i tots ells se’n freguen les mans (el color polític és igual), perquè estan convençuts que en uns vint o trenta anys el “problema catalán” haurà desaparegut, i que allò de “territorio asimilado” que deien els mapes després del 1714 serà cert. Hauran trigat gairebé 350 anys, uns quants bombardejos (cada quaranta anys) i una guerra incivil, però els Països de parla catalana hauran desaparegut.

Un dels pocs puntals que ens quedaven era l’escola i ara els jutges del “Tribunal  Supremo establecido en Catalunya” (TSJC), que des de fa temps s’han revestit de TC, consideren que són ells els qui han de dir com s’ha d’organitzar el sistema educatiu i, de passada, pressionar al TC de veritat. No n’hi ha prou que la llei digui que correspon a les “autoritats educatives” establir el currículum educatiu (i aquí hi entra tot), sinó que pels ocupants togats del TSJC això és inapropiat, perquè els polítics podrien aprovar coses que no els agradessin, com potenciar el català, i per això intervenen i ens diuen com hem d’organitzar-nos, com hem de parlar i com hem de respirar; i si nosaltres recorreguéssim al “TS de las Españas” segur que els donaria la raó a ells, perquè tot ho fan sota la seva empara i, en agraïment, esperen que els cridin per seure al TS o, com a mínim, a l’AN (TOP franquista), perquè de mèrits de botxí cap el nostre país en fan des de fa temps a gavadals.

Aquestes quatre ratlles no són res més que el reconeixement de la crua realitat, el nostre Parlament és un parlament de fireta que pels jutges ocupants té tanta validesa legal com el de la “Señorita Pepis”, i el govern no hi pinta res de res. Molts jutges del TSJC, copiant el TS, fan i desfan com els dona la gana, i si una llei o un fet no els agrada el retorcen, el reinterpreten o el transformen com els rota, per això hi ha els fiscals, (ells són el judicial i el legislatiu alhora, són omniscients, omnipotents, infal·libles i intocables), la qüestió és anar en contra de qualsevol cosa que faci la ferum demoníaca de català i fer mal a tothom qui el parli. A tot allò que, de prop o de lluny, sembli català, garrotada.

Els espanyols diuen que amb la mort del general feixista Franco va venir la democràcia, per a ells és relativament cert, però per a nosaltres no, no és pas cert, perquè l’esperit feixista del general colpista encara impregna tota l’estructura legal, jurídica, administrativa, policial i armada d’España, i continua fent el seu camí per fer-nos desaparèixer del mapa com a país, de grat o per força, i que acabem parlant i pensant només en “español”. Les possibles conseqüències de destruir-nos els importen ben poc, els és ben bé igual, la qüestió és dominar-nos, subjugar-nos i anorrear-nos com han fet al llarg de la història amb totes les seves colònies.

Ara bé, ja sé que sóc ben poca cosa, però malgrat tot, mentre sigui viu, continuaré reclamant els drets del meu país i la seva llengua, i defensant l’escola en català, encara que aquests jutges enyorats dels feixisme sempre poden fer una reinterpretació legal i fer-me la punyeta, però seguiré, com un corcó, dient el que penso i treballant pel meu país.

Felip Ponsatí i Terradas

Catalunya, part dels Països ocupats, sant Jordi de 2025

PS: I tothom hi podria ajudar si es mantingués ferm en català i no canviés a l'espanyol a les primeres de canvi.