CAP A L'ESCRIPTURA

EL LLARG CAMI CAP A L'EXPRESSIÓ ESCRITA

Quan un infant es posa davant del volant d'un cotxe ningú pensa que vol aprendre a conduir, veritat?, està jugant.  Quan un infant juga i fa veure que escriu, també està jugant, és joc simbòlic, res més, "fa com els grans". Quan a aquest joc li atribuïm el desig d'aprendre a escriure i l’alabem, i l'esperonem perquè escrigui, ens estem equivocant, no estem deixant que maduri.

Abans de demanar a un alumne que agafi un llapis o un retolador per començar a dibuixar lletres (encara que només en sigui una), és molt convenient que disposi de les capacitats necessàries. Unes són capacitats físiques (de força), d'altres de desenvolupament psicomotriu i d'altres d'interiorització del traç (resultat de la memòria implícita i de l’efecte mirall).

Fins que no disposin de certes capacitats, és convenient que us espereu a demanar-los que escriguin:

A/ Desenvolupament físic: Disposen de prou força per poder fer servir el llapis o el retolador sense haver de fer gaire força i amb el màxim d’eficiència. Se sap que han de fer massa força quan els dits els queden blancs o per com han d’agafar el llapis.

B/ Maduresa motriu: Disposen d’un control adequat dels dits -motricitat fina- per fer, amb facilitat, línies de tot tipus.

C/ Maduresa neuronal: Tenen interioritzat el dibuix de les vocals i d’algunes consonants. Poden escriure lletres, síl·labes i paraules perquè el seu cervell ja ha creat els circuits neuronals adients i ja les saben dibuixar mentalment. Al domini mental del recorregut que ha de fer la seva mà per dibuixar-les, s'hi hauria arribat a través de la feina ordinària a l'aula i, evidentment, no té res a veure amb la cal·ligrafia.

Les fitxes de preescriptura: Són com una de les últimes opcions.

A vegades cal material de suport, i només per si fos indispensable i absolutament necessari perquè tota la resta hagués estat insuficient, disposeu de 35 fitxes graduades segons la seva dificultat. Es poden imprimir. S'hi pot treballar el control del traç.

PROPOSTES SOBRE L'ESCRIPTURA.

S'ha procurat presentar les propostes de forma ordenada, com si fossin capítols curts i independents, per tant, si en llegiu més d'un, no us estranyi que hi trobeu idees i propostes repetides, són les fonamentals.

Els dictats han de deixar de ser una cursa d'obstacles, poden tenir un enfocament que els faci ser molt més útils i els transformi en una gran font d'aprenentatge. A la proposta està explicat amb detall.

A les propostes sobre l'escriptura es fa l'èmfasi en la reflexió. El domini de l'accentuació es procura transformar en una tasca senzilla però metòdica, i es procura que quedin molt clares les capacitats que li calen a l’alumne per poder fer un bon aprenentatge.

L'objectiu general és que els alumnes abans d'escriure pensin, i que quan es posin a escriure disposin d'eines de reflexió i suport amb la finalitat d'aconseguir que siguin capaços de posar per escrit, de forma força correcta, els seus pensaments.

Estic absolutament convençut que si no es tingués pressa per a fer escriure als alumnes i es treballés una estona cada dia la reflexió sobre l'escriptura, els alumnes anirien molt més segurs, escriurien molt millor i l'ortografia deixaria de ser un problema.