Justificació del projecte

JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE GENERAL I DEL NOM INICIAL: L'ESTANY, EINES DE LLENGUA.

Aquest projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves decisions i que vol una societat futura cohesionada i lliure.

De la mateixa manera que un estany recull les aigües de la pluja, de les rieres, dels torrents i, fins i tot, de subterrànies, i amb tot aquest conjunt crea un ecosistema que dóna vida i genera noves possibilitats, es voldria que amb aquestes propostes i amb totes les que s’hi puguin anar afegint s’anés creant tot un estany generador d’aprenentatge, d’il·lusió i de noves possibilitats.

El futur del nostre país no és a les mans d’uns jutges estirats que consideren que poden decidir què s’ha de fer a les escoles, sinó que és a les mans dels mestres i dels professors dels centres del país

No és pas que l’escola pugui canviar la societat però és evident que, sense l’escola, la societat no pot canviar cap a millor, i aquest és el repte: la convivència futura depèn, en bona part, dels centres educatius del país.

Què volem:

Que tota la mainada, quan acabi l'escolarització primària, siguin capaços de:

- Entendre el que escoltin.

- Comprendre el que llegeixin.

- I que sàìpiguen expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

Perquè, si quan acaben la primària, no han adquirit aquestes capacitats, com s’ho faran per a seguir endavant?

L’assoliment de l‘objectiu, encara que divers, és una de les eines necessàries per tal que la pobresa i la marginació no siguin hereditàries i, alhora, TOTA la mainada en tregui el màxim de profit del seu pas per l’escola.

I tot plegat els facilitaria que disposessin d’un pòsit cultural comú (la llengua n’és una de les parts indispensables) que els permetria conviure, participar i transformar la seva societat.

En conjunt, potser, pot semblar un objectiu massa extens o utòpic, però només des d’una utopia que trepitgi de peus a terra (aparentment tot un contrasentit) és possible assolir-lo o, com a mínim, ser-hi pràcticament a tocar.

Segurament hi ha molts alumnes, sobretot «els nous altres catalans» com segurament els anomenaria en Francesc Candel, que cal que se'ls doni un enfocament diferent, una manera de fer que també ajudi tothom a millorar la seva capacitat d’expressió i de comprensió, no només dels textos literaris, sinó en qualsevol faceta de comunicació.

Un cap ben moblat no és només aquell que sap moltes coses, sinó que és aquell que també disposa de les eines lingüístiques adequades per expressar allò que pensa, i aquest és un dels objectius principals: Aconseguir que tota la mainada sigui capaç d’expressar-se en públic de forma ordenada i entenedora..

Aquest projecte té un inconvenient important, perquè demana que, de tant en tant, els docents canviïn una mica el seu paper i es transformin en directors d’orquestra i deixin de ser la font magistral del coneixement.

La nova immersió, eines de llengua per a la construcció personal i la cohesió social.