Justificació del projecte

JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE GENERAL I DEL NOM INICIAL: L'ESTANY, EINES DE LLENGUA.

Aquest projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves decisions i que vol una societat futura cohesionada i lliure.

Un cap ben moblat no és només aquell que sap moltes coses, sinó que és aquell que també disposa de les eines lingüístiques adequades per expressar allò que pensa, i aquest és un dels objectius principals: Aconseguir que tota la mainada sigui capaç d’expressar-se en públic de forma ordenada i entenedora.

 

De la mateixa manera que l'estany de Banyoles recull les aigües de la pluja, de les rieres, dels torrents i, fins i tot, de subterrànies, i amb tot aquest conjunt crea un ecosistema que dóna vida i genera noves possibilitats, es voldria que amb aquestes propostes i amb totes les que s’hi puguin anar afegint s’anés creant tot un estany generador d’aprenentatge, d’il·lusió i de noves possibilitats.

El futur del nostre país no és a les mans d’uns jutges estirats que consideren que poden decidir què s’ha de fer a les escoles, sinó que és a les mans dels docents dels centres del país

No és pas que l’escola pugui canviar la societat, però és evident que sense l’escola la societat no pot canviar cap a millor, i aquest és el repte: la convivència futura depèn, en bona part, dels centres educatius del país.

Què volem:

Que TOTA la mainada, quan acabi l'escolarització primària i encara més la secundària, sigui capaç de:

- Entendre el que escolti.

- Comprendre el que llegeixi.

- I que sàpiguen expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

Perquè si quan acaben la primària no han adquirit aquestes capacitats, com s’ho faran per a seguir endavant?

L’assoliment de l‘objectiu, encara que divers, és una de les eines necessàries per tal que la pobresa i la marginació no siguin hereditàries i, alhora, TOTA la mainada en tregui el màxim de profit del seu pas per l’escola i de les oportunitats que li ofereix el sistema educatiu i, més endavant, la vida.

I tot plegat els facilitaria que disposessin d’un pòsit cultural comú -la llengua n’és una de les parts indispensables- que els permetria conviure, participar i transformar la seva societat.

En conjunt, potser, pot semblar un objectiu massa extens o utòpic, però només des d’una utopia que trepitgi de peus a terra (aparentment tot un contrasentit) és possible assolir-lo o, com a mínim, ser-hi pràcticament a tocar.

Segurament hi ha molts alumnes, sobretot «els nous altres catalans» com segurament els anomenaria en Francesc Candel, que cal que se'ls doni un enfocament diferent, una manera de fer que també els ajudi a millorar la seva capacitat general d’expressió i de comprensió, no només dels textos literaris, sinó en qualsevol faceta de la comunicació.

Aquest projecte té un inconvenient important, perquè demana que, de tant en tant, els docents canviïn una mica el seu paper i es transformin en directors d’orquestra i deixin de ser la font magistral del coneixement.

Tot plegat és un conjunt d'eines de llengua que potencien la construcció personal i la cohesió social.